TEMA 6

SEMANA DEL 9 AL 13 DE MARZO 2009



En aquesta setmana hem treballat el tema 6 del llibre, que tracta sobre la difusió de la industrialització.
El primer cercle de la difusió, és Europa nord – occidental i Amèrica del Nord. En l’evolució econòmica de Gran Bretanya, després de la Revolució Industrial i fins a la Primera Guerra Mundial, s’acostumen a distingir entre dues grans etapes:
- Gran Bretanya, taller del món (1830 – 1870): fins al 1830 la indústria britànica era bàsicament tèxtil. Després van adquirir molta importància el carbó, el ferro, el ferrocarril, i la maquinària en general. Gran Bretanya era el principal productor mundial, i sobretot l’únic productor de maquinària. Només Gran Bretanya tenia capacitat per a construir i millorar la maquinaria, per a adaptar-la a nous sectors de la producció i per a crear màquines o processos nous. Gran Bretanya exportava maquinària als països del primer cercle de la industrialització, a canvi d’una demanda creixent de matèries primes i aliments.
Hi havia una superioritat del productes britànics i millores en les comunicacions, també és important la adopció de la teoria de la divisió internacional del treball. Segons la idea de David Ricardo, si cada país es dedica a aquells sectors o activitats per als quals té avantatges comparatius, els països obtenen un creixement complementari i no competitiu. Per això Gran Bretanya va difondre la idea de lliurecanvisme.
-El climateri britànic ( 1870 – 1914)
Durant aquests anys Gran Bretanya és encara la primera potència europea i la primera potència comercial i financera mundial, però no la que creix més. Com a conseqüència sobretot de la crisi que es va iniciar al 1873, al llarg de l’etapa de depressió econòmica posterior, l’economia internacional va experimentar una sèrie de canvi que en gran part tendeixen a reduir l’ anterior predomini britànic: els països del primer cercle d’industrialització comencen a ser capaços de construir la seva pròpia maquinària., a més, per diverses raons, tots el països menys Gran Bretanya, Holanda, i Dinamarca adopten polítiques proteccionistes, que signifiquen una barrera pels productes britànics.
Gran Bretanya va intentar compensar els problemes que li comportaven el manteniment del lliurecanvisme amb la consolidació de l’imperi. Durant aquest anys va consolidar la seva primacia en el sector terciari, en els serveis.

BÈLGICA I SUÏSSA

Estats amb dimensions de regió, Bèlgica i Suïssa van demostrar a l’hora de la industrialització que un mercat estatal petit no impossibilitava el creixement industrial a condició de concentrar l’activitat en els productes competitius en els mercats internacionals. De gira cap enfora les seves economies. De tal manera que el 1913 Suïssa i Bèlgica eren els primers exportadors mundials en termes per càpita. Les seves economies depenien fortament del comerç exterior i van prestar molta atenció a la innovació tècnica. Disposaven,, a més, de factors de producció ( treball i capital) barat.
Bèlgica havia estat tradicionalment una zona rica ( Flandès), de Bèlgica s’ha arribat a dir que va ser el primer estat industrialitzat del continent, seguidor molt a prop de les innovacions britàniques. Això va ser possible pels avantatges geogràfics, però sobretot, per l’abundància de carbó fàcil d’explotar ( mines poc profundes) i de ferro. A més, la disponibilitat del capitals, i l’encert de les decisions governamentals també s’han de tenir en compte. El creixement belga va seguir un procés paral·lel al britànic i es va veure afectat per la crisi de 1873.
Suïssa el capital tenia unes bases diferents, i una mica inesperades: la importació de capitals guanyats a l’estranger pels soldats mercenaris i l’estalvi que representava l’ escassa pressió fiscal.
La principal diferencia entre aquests països es la dotació de matèries primeres, generosa a Bèlgica i escassa a Suïssa. En el creixement econòmic suís, l’empresa industrial va precedir la producció industrial. La gran oportunitat per a la industrialització de Suïssa va venir de la mà de l’electricitat, el relleu del país n’ afavoria la producció, i a més, Suïssa va ser un gran fabricant de maquinaria elèctrica. El principal sector exportador suís era el tèxtil, seguit dels rellotges.

FRANÇA I ALEMANYA: ELS PRIMERS SEGUIDORS DE GRAN BRETANYA

En termes de PIB, França i alemanya van ser, al llarg del segle XIX, les primeres potències del continent europeu. França va anar endavant fins al 1880, després del primer seguidor de Gran Bretanya va ser Alemanya. Tant França com Alemanya van reaccionar ràpidament a les innovacions britàniques, sobretot en el sector tèxtil.
Com a conseqüència d’alguns obstacles es va arrelentir el procés d’industrialització, especialment obstacles de caire polític, com l’ impacte de les guerres de la Revolució i de l’imperi en el cas de França o la inexistència de l’estat en el cas d’ Alemanya; hi ha també obstacles comuns i més importants: la competència britànica, amb l’avantatge del first comer.
En el cas francès les guerres de la Revolució i de l’ Imperi van comportar bàsicament una pèrdua d’homes i de capitals. En el cas alemany, l’ Imperi era al començament del segle XIX un estat feudal, amb el patrimoni de l’emperador, per una banda, i els territoris feudals d’ Alemanya per l’altra.

L’empenta principal per a la industrialització, tant a França com d’ Alemanya, va venir de la construcció de la xarxa ferroviària. El ferrocarril va apartar de cop els obstacles principals a la industrialització: la caiguda dels costos de transport va fer que obtenir matèries primeres i maquinària fos més barat, però sobretot que els productes resultessin competitius en mercats molt més llunyans. No és estrany, dons, que tant França com Alemanya, l’estat intervingués decididament a favor dels ferrocarrils.
El ferrocarril i l’ampliació del mercat va donar un fort impuls a la indústria, però aquest impuls va ser diferent en cada país. La industria francesa no es va centrar, per tant, en els sectors basats en el carbó o en l’energia obtinguda del carbó, sinó en sectors i procediments alternatius. A França es va continuar utilitzant bàsicament l’energia hidràulica, per això no era tant necessària la concentració industrial.
Tant a França com a Alemanya, la primera etapa industrial va anar acompanyada de la creació de nous bancs i de nous tipus de bancs, les societats de crèdit i els bancs universals.

El 1870 França er la segona potència econòmica i industrial europea, només superada per Gran Bretanya. Però si Gran Bretanya va ser el país líder de la Primera Revolució Industrial, alemanya, juntament amb els Estats Units, ho va ser de la Segona Revolució Tecnològica. La principal conseqüència del comportament divergent de França: la guerra, Prússia va derrotar a França en la guerra francoprussiana, la pau li va costar a França Alsàcia i Lorena ( les quals eren importants regions industrials). Alemanya, en canvi, veu augmentar el seu capital i la seva reserva de matèries primeres i aprofita el fervor nacionalista produït per la victòria per a crear l’imperi ( Segon Reich), o sigui, per a convertir – se en un estat modern.
De totes maneres, la raó principal de l’ endarreriment francès fou l’ escassa assimilació de les innovacions de la Segona Revolució Tecnològica: la carestia relativa del carbó hi va tenir un paper important, però la inhibició de l’estat i el fracàs dels bancs de negocis impedí la formació d’empreses suficientment grans i capitalitzades com exigien els sectors industrials emergents.

Alemanya, els anys 1870 a 1914, accedeix al rang de gran potència econòmica. Això com a conseqüència de la indemnització de la guerra, l’estat i els mercats financer disposaven de capital abundant, que a través dels bancs de negocis asseguraven el finançament de grans i modernes empreses per accions. L’estat afavorí també a la industria amb la seva legislació i la seva actuació. Mitjançant la protecció dels mercats interiors, protecció dels beneficis empresarials a través de la legislació dels càrtels. Tanmateix, el creixement alemany fou degut a la concentració en sectors nous i de gran demanda a nivell mundial. Aquests sectors, són, principalment, la producció d’acer, la indústria química, l’ elèctrica, la de maquinària i la de instrumental de mesura i precisió.

ELS ESTATS UNITS
El 1776 les seves colònies es declaraven independents. Un cop independents els Estats Units tingueren un creixement fabulós, fins a convertir – se al segle XIX en la primera potència mundial. El creixement dels EEUU, fou degut:
- l’engrandiment del territori
- el poblament d’aquest territori, procés molt més lent. El poblament tingué quatre aspectes generals: un fort creixement vegetatiu, una gran emigració procedent de Europa, l’ importació d’esclaus africans i semiesclaus orientals, la desaparició de la major part de la població autòctona.
- El creixement econòmic, les bases del qual foren: la disponibilitat de la terra i dels recursos naturals, una part important del territori fos adequada per a la producció d’una matèria prima bàsica: el cotó, la ràpida adopció i la millora dels processos industrials, un nivell de vida alts, un mercat amb una gran capacitat de creixement.