PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Si, tant sols un minut del vostre temps, us pareu a pensar en la quantitats d’enfrontaments bèl·lics que han hagut al llarg de la historia, estic segura de que us semblaria molt sorprenent. Dintre del nostre temari s’introdueixen uns quants d’aquests enfrontaments, però en específic s’estudia un d’ells. Aquest és, amb tota certesa, un dels més importants de l’historia, la Primera Guerra Mundial.
La setmana passada ja varem introduir aquest tema, però és important ressaltar algunes altres coses sobre aquest enfrontament. Com totes les guerres, la Primera Guerra Mundial té unes causes i unes conseqüències específiques. A continuació estudiarem les seves conseqüències d’una manera més detallada.
Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
La idea principal de tots el països que van acceptar la Guerra, era que aquesta duraria poc temps, és a dir, seria una guerra curta. Però, avui en dia, és evident que tots es van equivocar, ja que la guerra va durar quatre llargs anys ( 1914 – 1919). Les principals conseqüències de la guerra foren:
DEMOGRÀFIQUES
La conseqüència més trista, són la gran quantitat de morts que va provocar aquest enfrontament, tant bel·ligerants com civils. Es calcula que van morir 8 milions de bel·ligerants i van haver 7 milions d’incapacitats.
Es natural, que aquestes pèrdues no van ser de la mateixa quantitat ni va provocar els mateixos efectes en tots els països integrants de la guerra, principalment Alemanya i Rússia van ser els dos països amb les majors pèrdues absolutes. A més, cal ressaltar, el dèficit de naixements que va aparèixer en aquest període, ja que la majoria de les dones estaven viudes o tenien els homes a la guerra, i també perquè moltes d’elles van decidir no tenir fills en una època com la de la Primera Guerra Mundial.
STOK DE CAPITAL
La reconstrucció de la guerra no va ser fàcil per cap dels seus integrants. Durant l’expansió de la Primera Guerra Mundial, camps de cultiu, ferrocarrils, ponts, carreteres, ports, i moltes més infraestructures foren destrossades. I el problema més gran de tot això era que els països no tenien suficients capitals per reconvertir l’ economia i les infraestructures, ja que durant la guerra els Estats havien invertit molts diners en armaments, i altres costos que provoca una guerra. El cost bèl·lic és va finançar, finalment, amb reserves d’or, y endeutament mitjançant el deute públic, a més es va complementar, demanant crèdits al exterior, sobretot als Estats Units d’ Amèrica. Com que no era suficient amb l’endeutament de la guerra, a més cal afegir el desequilibri econòmic d’abandonar el patró or.
Els països més afectats van ser Bèlgica i el nord de França ja que els combats més violents es van produir al seu territori. Però també van sortir perjudicades Rússia, i la regió fronterera entre Itàlia i Àustria. Però, a diferencia d’aquests també hi ha països que van sortit beneficiats econòmicament de la guerra. En primer lloc aquells que havien tingut la posició de neutrals (com es el cas de Brasil, Argentina i Espanya). Però fundamentalment la guerra va ajuda al creixement de dos grans potències, Estats Units i Japó, on el seu comerç va experimentar un creixement molt important.
DESEQUILIBRIS FINANCERS
La guerra es va finançar en tots els països principalment amb el augment dels impostos, l’endeutament del govern, i l’espoliació dels territoris ocupats. De les tres la més important per les seves conseqüències va ser l’endeutament, que prenia tres formes principals: l’emissió de deute públic, els préstecs exteriors ( només per als països de l’ Entesa) i els avançaments del banc central a través de l’emissió de bitllets.
L’augment de la circulació fiduciària va ser, en conjunt, la principal forma de finançament de la guerra. Tots els estats, fins i tot els neutrals, van suspendre la convertibilitat dels bitllets en circulació, atès que no la podien assegurar, i es va paralitzar així el patró or. D’aquesta manera la moneda deixava de ser real, per convertir-se en fiduciària; a més, l’augment de bitllets en circulació i la restricció de l’oferta de mercaderies, conseqüència de la producció per a la guerra, provocava inflació, que durant el conflicte es va poder atenuar mitjançant el control dels preus, però que es va desbocar un cop acabada la guerra.
PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I PROBLEMES ESTRUCTURALS
A conseqüència de la guerra es produeix una alteració del ritme industrial, i la principal alteració es la disminució de la industria de consum amb la conseqüent disminució de la seva producció. El sector industrial que va sortir beneficiat per la guerra es la industria de bens d’equip, com l’acer, la maquinaria o la industria naval. Els altres sectors tenen un excés d’estocs perquè no es consumeix, i per aquest motiu durant la guerra els països que es van mantenir neutrals subministren les matèries primeres. Els sectors que durant la guerra entren en una crisi profunda son principalment, l’alimentació i la construcció.
PROBLEMAS SOCIALS
El conflicte va deixar un malestar social, ja que la guerra la havien fet sobretot els pagesos i els obrers, que en ser desmobilitzats es trobaren sense feina, mentre podien veure els beneficis obtinguts pels empresaris relacionats amb la producció de guerra i veien envanir-se les promeses de millores que els havien estat fetes amb la finalitat de mantenir la moral de les tropes.
Com a agreujant del problema, els interessos dels desocupats no tenien representació ( si que hi havia sindicats però no tenien poder).
A més la incorporació de la dona al sistema productiu durant el conflicte va trencar el monopoli que fins ara havien efectuat els homes. Durant la guerra la dona va adquirir consciència de la seva capacitat per desenvolupar les habilitats dels homes i per aquest motiu va demanar un creixent protagonisme en el mercat laboral ( al cap del temps s’aconsegueix el sufragi femení) , les classes mitjanes i baixes pel seu compte van iniciar revoltes i desfilades demanant el sufragi universal, que s’aconsegueix amb el temps.
Finalment, es va demanar governs més democràtics i societats menys desiguals, encara que la tendència va ser cap a una millora de les condiciones de les classe mes baixes de la societat, es va produir d’una manera lenta i insuficient.
PROBLEMES TERRITORIALS I HUMILIACIONS NACIONALS
França pretenia que els vençuts, i en particular Alemanya paguessin tot el cost de la guerra, des de les destruccions d’edificis i instal·lacions fina a les despeses militars i fins i tot es beneficis deixats d’obtenir per les empreses coma a conseqüència de la guerra. Els Estats Units, però, va obligar a rebaixar aquestes aspiracions.
Alemanya, immediatament després de la guerra havia estat privada de les seves colònies i obligada a lliurar als aliats forts pagaments en espècie. D’altra banda, Alemanya, pels canvis de frontera havia perdut un 10% del seu territori i de la seva població, però aquests territoris contenien una tercera part de les seves reserves de carbó i tres quartes parts de les de ferro.
Pel que fa a les reparacions de la guerra, aquestes no complien cap de les dues condicions que les podien fer possible: no eren suportables econòmicament ni tolerables políticament. La capacitat alemanya per a pagar les reparacions depenia del fet que aconseguís una balança comercial favorable, però això resultava inacceptable per als aliats , per als quals l’increment de les exportacions alemanyes anirien en detriment de les pròpies exportacions.
CONCLUSIONS
Quan vaig comen
çar a tenir coneixement sobre la Primera Guerra Mundial, i sobretot, quan hem vaig assabentar de que Espanya es va mantenir neutral, hem vaig sentir molt orgullosa d’aquesta decisió. Sobretot perquè no varem haver de patir les conseqüències esmentades anteriorment, i també perquè varem sortir beneficiats d’aquesta guerra. Però en aquesta batalla, com en totes, les conseqüències son miserables, principalment per les morts provocades, les destruccions de les infraestructures del països, i el malestar general de la societat. Encara que també, hem d’admetre que després del enfrontament, s’hi van aconseguir alguns fets positius; com per exemple, el sufragi universal i el sufragi femení. Considero que gràcies a la obligació de tants homes d’anar a la guerra, se li va permetre a la dona donar-se’n compte de que som capaces de fer moltes coses que no pensàvem i això, és un fet, des de el meu punt de vista molt positiu.
La setmana passada ja varem introduir aquest tema, però és important ressaltar algunes altres coses sobre aquest enfrontament. Com totes les guerres, la Primera Guerra Mundial té unes causes i unes conseqüències específiques. A continuació estudiarem les seves conseqüències d’una manera més detallada.
Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
La idea principal de tots el països que van acceptar la Guerra, era que aquesta duraria poc temps, és a dir, seria una guerra curta. Però, avui en dia, és evident que tots es van equivocar, ja que la guerra va durar quatre llargs anys ( 1914 – 1919). Les principals conseqüències de la guerra foren:
DEMOGRÀFIQUES
La conseqüència més trista, són la gran quantitat de morts que va provocar aquest enfrontament, tant bel·ligerants com civils. Es calcula que van morir 8 milions de bel·ligerants i van haver 7 milions d’incapacitats.
Es natural, que aquestes pèrdues no van ser de la mateixa quantitat ni va provocar els mateixos efectes en tots els països integrants de la guerra, principalment Alemanya i Rússia van ser els dos països amb les majors pèrdues absolutes. A més, cal ressaltar, el dèficit de naixements que va aparèixer en aquest període, ja que la majoria de les dones estaven viudes o tenien els homes a la guerra, i també perquè moltes d’elles van decidir no tenir fills en una època com la de la Primera Guerra Mundial.
STOK DE CAPITAL
La reconstrucció de la guerra no va ser fàcil per cap dels seus integrants. Durant l’expansió de la Primera Guerra Mundial, camps de cultiu, ferrocarrils, ponts, carreteres, ports, i moltes més infraestructures foren destrossades. I el problema més gran de tot això era que els països no tenien suficients capitals per reconvertir l’ economia i les infraestructures, ja que durant la guerra els Estats havien invertit molts diners en armaments, i altres costos que provoca una guerra. El cost bèl·lic és va finançar, finalment, amb reserves d’or, y endeutament mitjançant el deute públic, a més es va complementar, demanant crèdits al exterior, sobretot als Estats Units d’ Amèrica. Com que no era suficient amb l’endeutament de la guerra, a més cal afegir el desequilibri econòmic d’abandonar el patró or.
Els països més afectats van ser Bèlgica i el nord de França ja que els combats més violents es van produir al seu territori. Però també van sortir perjudicades Rússia, i la regió fronterera entre Itàlia i Àustria. Però, a diferencia d’aquests també hi ha països que van sortit beneficiats econòmicament de la guerra. En primer lloc aquells que havien tingut la posició de neutrals (com es el cas de Brasil, Argentina i Espanya). Però fundamentalment la guerra va ajuda al creixement de dos grans potències, Estats Units i Japó, on el seu comerç va experimentar un creixement molt important.
DESEQUILIBRIS FINANCERS
La guerra es va finançar en tots els països principalment amb el augment dels impostos, l’endeutament del govern, i l’espoliació dels territoris ocupats. De les tres la més important per les seves conseqüències va ser l’endeutament, que prenia tres formes principals: l’emissió de deute públic, els préstecs exteriors ( només per als països de l’ Entesa) i els avançaments del banc central a través de l’emissió de bitllets.
L’augment de la circulació fiduciària va ser, en conjunt, la principal forma de finançament de la guerra. Tots els estats, fins i tot els neutrals, van suspendre la convertibilitat dels bitllets en circulació, atès que no la podien assegurar, i es va paralitzar així el patró or. D’aquesta manera la moneda deixava de ser real, per convertir-se en fiduciària; a més, l’augment de bitllets en circulació i la restricció de l’oferta de mercaderies, conseqüència de la producció per a la guerra, provocava inflació, que durant el conflicte es va poder atenuar mitjançant el control dels preus, però que es va desbocar un cop acabada la guerra.
PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I PROBLEMES ESTRUCTURALS
A conseqüència de la guerra es produeix una alteració del ritme industrial, i la principal alteració es la disminució de la industria de consum amb la conseqüent disminució de la seva producció. El sector industrial que va sortir beneficiat per la guerra es la industria de bens d’equip, com l’acer, la maquinaria o la industria naval. Els altres sectors tenen un excés d’estocs perquè no es consumeix, i per aquest motiu durant la guerra els països que es van mantenir neutrals subministren les matèries primeres. Els sectors que durant la guerra entren en una crisi profunda son principalment, l’alimentació i la construcció.
PROBLEMAS SOCIALS
El conflicte va deixar un malestar social, ja que la guerra la havien fet sobretot els pagesos i els obrers, que en ser desmobilitzats es trobaren sense feina, mentre podien veure els beneficis obtinguts pels empresaris relacionats amb la producció de guerra i veien envanir-se les promeses de millores que els havien estat fetes amb la finalitat de mantenir la moral de les tropes.
Com a agreujant del problema, els interessos dels desocupats no tenien representació ( si que hi havia sindicats però no tenien poder).
A més la incorporació de la dona al sistema productiu durant el conflicte va trencar el monopoli que fins ara havien efectuat els homes. Durant la guerra la dona va adquirir consciència de la seva capacitat per desenvolupar les habilitats dels homes i per aquest motiu va demanar un creixent protagonisme en el mercat laboral ( al cap del temps s’aconsegueix el sufragi femení) , les classes mitjanes i baixes pel seu compte van iniciar revoltes i desfilades demanant el sufragi universal, que s’aconsegueix amb el temps.
Finalment, es va demanar governs més democràtics i societats menys desiguals, encara que la tendència va ser cap a una millora de les condiciones de les classe mes baixes de la societat, es va produir d’una manera lenta i insuficient.
PROBLEMES TERRITORIALS I HUMILIACIONS NACIONALS
França pretenia que els vençuts, i en particular Alemanya paguessin tot el cost de la guerra, des de les destruccions d’edificis i instal·lacions fina a les despeses militars i fins i tot es beneficis deixats d’obtenir per les empreses coma a conseqüència de la guerra. Els Estats Units, però, va obligar a rebaixar aquestes aspiracions.
Alemanya, immediatament després de la guerra havia estat privada de les seves colònies i obligada a lliurar als aliats forts pagaments en espècie. D’altra banda, Alemanya, pels canvis de frontera havia perdut un 10% del seu territori i de la seva població, però aquests territoris contenien una tercera part de les seves reserves de carbó i tres quartes parts de les de ferro.
Pel que fa a les reparacions de la guerra, aquestes no complien cap de les dues condicions que les podien fer possible: no eren suportables econòmicament ni tolerables políticament. La capacitat alemanya per a pagar les reparacions depenia del fet que aconseguís una balança comercial favorable, però això resultava inacceptable per als aliats , per als quals l’increment de les exportacions alemanyes anirien en detriment de les pròpies exportacions.
CONCLUSIONS
Quan vaig comen
çar a tenir coneixement sobre la Primera Guerra Mundial, i sobretot, quan hem vaig assabentar de que Espanya es va mantenir neutral, hem vaig sentir molt orgullosa d’aquesta decisió. Sobretot perquè no varem haver de patir les conseqüències esmentades anteriorment, i també perquè varem sortir beneficiats d’aquesta guerra. Però en aquesta batalla, com en totes, les conseqüències son miserables, principalment per les morts provocades, les destruccions de les infraestructures del països, i el malestar general de la societat. Encara que també, hem d’admetre que després del enfrontament, s’hi van aconseguir alguns fets positius; com per exemple, el sufragi universal i el sufragi femení. Considero que gràcies a la obligació de tants homes d’anar a la guerra, se li va permetre a la dona donar-se’n compte de que som capaces de fer moltes coses que no pensàvem i això, és un fet, des de el meu punt de vista molt positiu. 
ra, això provoca la creació de plantacions, molt intensives en factor treball i logística, alhora també rep moltes inversions que requereixen molt capital).