SETMANA DEL 2 AL 6 DE MARÇ 2009

Als anys 1830 – 1870 es produí la consolidació del procés d’industrialització a Gran Bretanya i l’ inici de la difusió de la maquinària i les tècniques de la Revolució da a Industrial cap als països més pròxims a Gran Bretanya.

El cicle demogràfic modern
Les pautes de comportament demogràfic comencen a canviar a Gran Bretanya al segle XVIII, però la modernització demogràfica no és un fet exclusiu de la Gran Bretanya, sinó un fenomen general, que afecta tots els països. La revolució demogràfica ( com de vegades s’anomena) i la Revolució Industrial són dos fenòmens independents, però que s’afecten mútuament.
Les característiques del cicle demogràfic modern són gairebé exactament les contràries a les del cicle demogràfic antic: baixes taxes de mortalitat i de natalitat i elevada esperança de vida en néixer, el creixement de la població, molt fort al principi, decau més tard i, per moments i països concrets, pot arribar a ser negatiu.

La transició demogràfic

El pas del cicle demogràfic antic al modern configura una etapa de característiques especials, que es coneix com a transició demogràfica. L’ etapa de transició demogràfica és un moment de màxima separació entre les taxes: en una primera fase, la natalitat es manté elevada ( de cicle antic) mentre que la mortalitat cau ràpidament ( com el cicle modern), fet que comporta durant aquest espai de temps un creixement ràpid de la població. En una segona etapa, comença a caure també la natalitat, i per tant la taxa de creixement tendeix a disminuir.
La transició demogràfica no té en tots els països la mateixa durada. La taxa de natalitat es manté alta per raons de caràcter social o religiós. La sortida a l’excés de població respecte a la demanda de mà d’obra es busca a través de l’emigració. A Europa, més tard, la disminució del creixement de la població va venir de la reducció voluntària de la natalitat.

La caiguda de la mortalitat

La disminució de la mortalitat comença per l’atenuació i posterior desaparició de les puntes de mortalitat epidèmiques, seguida del descens de la mortalitat infantil i posteriorment de la mortalitat adulta, amb el consegüent augment de l’esperança de vida en néixer i del volum de població. L’esperança de vida a l’ Europa del segle XVIII no superava als 35 anys , enfront dels més de 70 en l’actualitat.
La caiguda de la mortalitat infantil s’ha explicat per una millor alimentació de la mare durant l’embaràs, per canvis en els hàbits d’alimentació de l’ infant. Per la disminució de la mortalitat adulta s’addueix la millora en l’alimentació gràcies a la disminució de les fams recurrents.
El factor principal de la disminució de la mortalitat no epidèmica, tant adulta com infantil, és segurament la disminució de les malalties endèmiques, es tracta de malalties transmeses per l’aigua i de malalties pulmonars. La seva disminució és atribuïda a millores en la higiene privada i pública, en aquest cas en especial mitjançant el control de les aigües de boca i residuals.

La caiguda de la natalitat

S’inicia el descens de la natalitat, que marca el pas al règim demogràfic modern. Al llarg d’aquest, les taxes de mortalitat i natalitat continuen baixant, sobretot aquesta darrera, fins al punt que en l’actualitat en diversos països de l’occident europeu les taxes de mortalitat superen les taxes de natalitat. El descens de la natalitat s’aconsegueix per decisió voluntària, mitjançant l’ús de pràctiques i de mètodes anticonceptius o l’avortament.

Les transformacions en l’agricultura

El fet que marca la diferència entre l’agricultura tradicional i la moderna és la supressió del guaret. Les economies agràries van experimentar canvis tant en les estructures de propietat i d’explotació com en la producció, els rendiments i la productivitat.
A partir de 1830 comença a difondre’s a Gran Bretanya una forma d’organització agrària tècnicament més avançada, l’ anomenat “high farming”, conegut també com a Segona Revolució Agrària, que va significar “el pas de l’agricultura, d’una indústria extractiva a una indústria manufacturera. El high farming genera explotacions integrades ( agrícoles i ramaderes) que poden fàcilment canviar la seva producció segons l’evolució relativa dels preus dels cereals i dels productes ramaders. Aquesta revolució capital intensiva deixa a l’ombra una revolució agrària paral·lela treball intensiva, portada a terme per pagesos amb poca terra, gràcies a la difusió d’un producte humil, però de gran rendiment: la patata. Una evolució paral·lela però diferent, ve significada per l’explotació capitalista extensiva, practicada a les zones temperades i poc poblades d’ Amèrica i Oceania; es tracta de grans explotacions amb una important disponibilitat de capital.

Intensificació i extensió de la Primera Revolució Tecnològica

Durant els anys 1830- 1870, el creixement industrial es produeix per intensificació en les regions i sectors ja industrialitzats en l’etapa de la Revolució Industrial. I per l’aparició i l’ inici de l’aplicació de les innovacions que configuraran la Segona Revolució Tecnològica.
La difusió de la industrialització fora de Gran Bretanya es va produir a pesar dels intents del govern britànic de monopolitzar les innovacions: dues lleis de 1781 i 1786 prohibien l’exportació de màquines i l’emigració d’artesans coneixedors de les noves tècniques. Tanmateix el govern no disposava de l’aparell coercitiu necessari per assegurar el compliment d’aquestes lleis, de manera que mitjançant visites d’empresaris estrangers, contraban de màquines i sortida il·legal d’artesans, les noves tècniques van ser aviat conegudes als principals països.
En el procés d’expansió de la Revolució Industrial es distingeixen uns cercles d’industrialització: un primer cercle abasta els països de l’ Europa nord – occidental i els EUA, que al 1870 es poden considerar economies amb el procés d’industrialització consolidat. Un segon cercle comprèn la resta d’ Europa, on es produeixen intents i èxits parcials en la introducció dels processos industrials, però que arriben a 1870 bàsicament com a economies agràries.

EL FACTORY SYSTEM
La Revolució Industrial es caracteritza per la substitució en la producció de l’activitat de l’home per la de la màquina, moguda per energia del vapor o de l’aigua. L’ús d’aquesta mena d’energia requeria en molt casos el pas del treball efectuat a domicili on en petits tallers, a la concentració en la fàbrica.
LA REVOLUCIÓ DEL TRANSPORT
En el transport els canvis comencen abans de la Revolució Industrial, com a conseqüència del procés de modernització econòmica. Entre les millores anteriors a la Revolució Industrial, s’ha de citar en primer lloc la construcció de ponts. Una altra innovació va ser la introducció a Gran Bretanya de camins empedrats de peatge. El transport més barat continuava essent l’ aquàtic, pels rius navegables o marítim. La construcció de canals per a la navegació va començar a França al segle XVII i va ser especialment important però ha continuat fins als nostres dies i encara avui canals i rius navegables són el mitjà de transport més convenient per a les mercaderies.

FERRO I ACER
La difusió de la Revolució Industrial requeria gran quantitat de ferro. L’increment de la producció va ser en gran part possible gràcies a petites, però importants millores fruit de l’experiència, com la construcció d’alts forns cada cop més grans. Els nous processos van disparar la producció d’acer i en van abaratir el preu fins al punt que el podem considerar com un material nou en el sentit que podia ser utilitzat per a activitats i en quantitats que abans resultaven econòmicament prohibitives, com és ara la utilització en eines de tall, maquinària, rails o construcció.

LA BORSA I LA BANCA
La creació de noves empreses industrials i de serveis exigia l’aportació de capitals en quantitats superiors a les que havia estat habitual en les empreses tradicionals. L’increment de les transaccions, d’altra banda, reclamaven l’ampliació dels mecanismes de crèdit al comerç. Una profunda transformació del sistema financer. Més endavant van anar, adoptant el paper de banc de bancs, és a dir, d’entitat a la qual es dirigeixen els altres bancs per a obtenir crèdit, i per tant van acabar dirigint la política bancària. També el finançament de l’estat el que va impulsar l’altra gran novetat financera del segle XIX: la borsa, és un mercat on es compren i es venen títols de deute públic i accions i obligacions de les empreses. El capital circulant de les empreses necessitaven un altre mecanisme de finançament. L’ instrument essencial era en aquest cas la lletra de canvi, una ordre de pagament a termini que un banc podia descomptar avançant els diners al tenidor.

L’ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL
Formes d’organització empresarial que es van utilitzar durant el procés d’industrialització:
- empresa individual
- societat col·lectiva
- societat en comandita
- societats anònimes
L’economia tradicional coneixia totes aquestes formes, però no les usava en la mateixa proporció que ho farien les economies industrialitzades, en les quals la societat anònima és la forma d’organització majoritària. Però el triomf de la societat anònima no va ser fàcil: fins a la segona meitat del segle XIX la major part dels països van posar traves a la seva constitució. A partir de 1826, el creixement de les societats anònimes va ser impressionant i van començar a aparèixer noves formes d’agrupació d’empreses: trusts, càrtels, grups....