La moneda
En el sistema internacional del segle XIX va augmentar molt la producció , però el gran problema era els medis de pagament. Abans de la revolució industrial existien múltiples medis de pagament, però hi havia dos grans grups:
- comerç mundial: modeles d’or y monedes de plata d’origen àrab asiàtic. Era l’anomenada moneda real, ja que el deu valor real coincideix amb el valor nominal encunyat a la moneda.
- Diner fiduciari, prové del terme llatí “fides” que significa fe. El valor nominal d’aquesta moneda no té cap relació amb el seu contingut real , en aquest cas intervé la fe dipositada en aquest instrument.
Quan augmenta el volum de les transaccions al mon, es generalitza la circulació de les lletres de pagament i els bitllets bancaris (aquests van aparèixer amb la banca professional en el segle XVI). El diner bancari es va començar a emetre en un valor que era equivalent al valor de les reserves de materials preciosos de les quals disposava la seva Banca Central. Les lletres de canvi es una ordre de pagament per un particular a nombre d’un altre, normalment sol ser paral·lela a una banca professional rellevant.
El valor de les divises es fixaven molt sovint per professionals independents , hi havien molts valors diferents de divises en el mateix país, llavors: es publicaven anualment els tipus de canvi en cada territori, per facilitar la informació. Tot això requeria una estandardització del tipus de pagament, i això només ho podia aconseguir Anglaterra, que era el país líder, aquest va aconseguir assentar les bases de les regles dels medis de pagaments.
Així va néixer les bases del patró or. Aquest era un sistema monetari de tipus de canvi fixes. Per la seva difusió va jugar un paper molt important el fet de que Anglaterra tenia moltes manufactures ( de maquinaria) i amb això va imposar als seus compradors la necessitat de pagar en or o divises on els seus bancs haguessin establert un sistema de canvi fixa respecta l’or.
El patró or tenia les següents condicions:
- tenir accés a mines d’or pròpies o de colònies
- ser molt competitius
El número de països que tenen patró or és una mica limitat ja que es difícil que un país sigui posseïdor d’or.
Regles per entrar a formar part del patró or
- el banc central i el govern a d’establir tipus de canvi fixes
- lliure circulació d’or entre països
- lliure convertibilitat
Els països que van aconseguir establir el patró or, eren sobretot països que comercialitzaven amb Anglaterra o les seves colònies. En canvi, els que no ho aconseguien, com per exemple Espanya, per el simple motiu de que eren menys competitius, utilitzaven el patró plata.
En època expansiva tant el patró or como el patró plata son rentables. El patró or assegura als països més industrialitzats unes pautes que asseguren l’equilibri interior i exterior:
- l’estabilitat de peus
- estabilitat de canvis
En època de crisis, no és molt convenient tenir patró or. Té uns problemes característics que son exactament els mateixos que té en èpoques de crisis la nostra moneda actual, l’ Euro. Ja que quan hi ha crisis augmenta el dèficit pressupostari, disminueix el consum, i el banc central manipula el tipus d’interès.
En l¡època preindustrial dominava la moneda real, però amb la implantació del patró or, augmenta la circulació del diner fiduciari. Aquest sistema té riscos de poder provocar desequilibris, però els economistes de l’època estaven segurs de que en cas de desequilibri el sistema s’equilibraria automàticament, com per exemple, Newton que deia que el mercat de manera mecànica solucionaria els desajustos. Alguns dels desajustos que podrien aparèixer amb el patró or eren:
1) Exemple: Anglaterra, té una gran quantitat d’exportacions ( saldo de la balança comercial positiu) això provoca l’augment de les entrades d’or, amb tot es produeix un augment de l’oferta monetària (diner bancari), i com a conseqüència augmenten els preus. Això de l’augment de preus es un dels desajustos que es poden produir, per solucionar aquest els economistes del segle XVIII / XIX diuen: el sistema de manera automàtica reacciona, els empresaris com augmenten els costos de fabricació deixen de gastar i així disminueix l’ inversió, amb això passen tres coses: deixem de produir, deixem de demanar crèdits, despedim o deixem de contractar a gent. Amb la disminució de la inversió, disminueix també la producció, reduint -se així els preus. Seguidament d’això, augmenten les exportacions a llarg termini, però a curt termini redueix la circulació de l’oferta monetària, és redueix també l’ús d’or.
2) Exemple: un país pobra, dependent, menys competitiu i menys desenvolupament: té una gran quantitat d’importacions, hi ha gran quantitats de sortides d’or, això provoca endeutament, amb això disminueix l’oferta monetària, hi ha, llavors, menys or i menys bitllets; per tant disminueixen els preus. Els liberals anglesos, com per exemple David Hume, diuen que els empresaris disminueixen les inversions, i disminueixen els preus de les empreses, amb això augmenten les exportacions a llarg termini; i augmenta la competitivitat a curt termini. Però en aquest cas, l’augment de les exportacions es major que en el cas anterior.
El problema d’aquestes regles de joc, es que això funciona mentre hi ha un país líder que sigui el més competidor, i també només funciona mentre no hi ha proteccionisme. Per tan, no és útil aquest sistema, quan Alemanya i EEUU augmenten la seva potencia i la seva competitivitat. La solució a aquest problema és:
- tipus de interès interbancari ( gran mètode de ajust). El Banc Central en aquest cas, augmenta o disminueix el tipus de interès amb el qual prestava diners als banc comercial, i aquests fan el mateix amb el tipus d’interès als particulars.
Però els tipus de canvi tenen un gran error, i aquest és suposar que els preus podrien pujar i baixar ( és a dir, la flexibilitat de preus). La tendència del preus en molts països es sistemàticament a la baixa. Per tant, no afectava als beneficis empresarials com suposava el patró or, per això molt poques empreses van tancar en aquesta època, el que si que va ocorre es l’augment del paro.
La fi del patró or
La desaparició del patró or, es va iniciar amb pèrdua de comerç de Gran Bretanya. L’abandonament del patró or, va ocasionar uns grans impactes, ja que la política exterior europea depenia molt de la supremacia financera de Gran Bretanya.
Com a diferència, els països que tenien el patró plata, tenien un clar avantatge:
- en el segle XIX augmenta la quantitat de plata, disminueix el seu valor més ràpidament en els mercats mundials. Com els països pobres tenien moltes reserves, podrien tenir un augment de l’oferta monetària més elevat que en els països on hi ha patró or.
França era el país pioner en el patró plata, i en el seu Banc Central s’estableixen les regles de canvi.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La Primera Guerra mundial ( juliol de 1914 – novembre 1919) marca el gran trencament entre el segle XIX i el segle XX.
- Per què es va produir la Guerra?
1) formació de nacionalitats en el segle XIX ( Nació Alemanya i Nació Italiana). Amb això comprovem que Europa no anava tant bé com es creia.
2) França perd la guerra Franco – Prussiana
Des de 1885 fins a 1890 es va iniciar un moviment de aliances a Europa. Això va iniciar la aparició de dos grans blocs:
- La “Triple Alianza” formada per Alemanya, Àustria i Itàlia.
- La “Triple Entente” formada per França, Anglaterra i Rússia
La Guerra va esclatar quan es produeix l’ assassinat del príncep hereu del Imperi Àustria – Hongria en mans d’un terrorista nacionalista serbi .
En 1917 – 1918 a Rússia es produeixen grans olejades de protesta per part de la societat en contra de la Guerra, sobretot, per les males condicions del militar, i per la misèria que és produïda principalment per estar dintre d’aquest gran conflicte vèlic. Per aquest motiu, amb l’entrada al poder del parit socialista, Rússia es retira de la guerra. Per sortir d’aquesta, va firmar el Tractat de Brest-Litovsk a 1918.
La gran pau, que tanta gent desitjava va arribar amb:
- els 14 punts de Wilson: on es planteja a Europa que la gran manera d’avançar i de créixer és la cooperació entre els països, i abandonar les idees individualistes.
- “Armisticio” a l’any 1918 i la “Conferencia de París” un any més tard.
Les conseqüències de la guerra
-Demogràfiques
-Stock de capital
-desequilibris financers
-producció industrial
- problemes estructurals
- problemes socials
- problemes territorials i humiliacions nacionals
Conclusions
Es extraordinàriament impressionant, de quina manera estudiant historia et dones compte de que els humans som els únics animals que entrebanquem dues vegades sobre a mateixa pedra. Perquè al llarg del temps sempre repetim els mateixos grans errors, com per exemple començar una guerra. Perquè això no va acabar en la Primera Guerra Mundial, sinó que hi va haver una Segona i que a més, actualment, hi ha guerres en joc en els nostres mons.
M’agradaria saber que necessitem per els humans per recordar quins son els errors que hem fet al llarg de la historia i no oblidar-los mai.
En el sistema internacional del segle XIX va augmentar molt la producció , però el gran problema era els medis de pagament. Abans de la revolució industrial existien múltiples medis de pagament, però hi havia dos grans grups:
- comerç mundial: modeles d’or y monedes de plata d’origen àrab asiàtic. Era l’anomenada moneda real, ja que el deu valor real coincideix amb el valor nominal encunyat a la moneda.
- Diner fiduciari, prové del terme llatí “fides” que significa fe. El valor nominal d’aquesta moneda no té cap relació amb el seu contingut real , en aquest cas intervé la fe dipositada en aquest instrument.
Quan augmenta el volum de les transaccions al mon, es generalitza la circulació de les lletres de pagament i els bitllets bancaris (aquests van aparèixer amb la banca professional en el segle XVI). El diner bancari es va començar a emetre en un valor que era equivalent al valor de les reserves de materials preciosos de les quals disposava la seva Banca Central. Les lletres de canvi es una ordre de pagament per un particular a nombre d’un altre, normalment sol ser paral·lela a una banca professional rellevant.
El valor de les divises es fixaven molt sovint per professionals independents , hi havien molts valors diferents de divises en el mateix país, llavors: es publicaven anualment els tipus de canvi en cada territori, per facilitar la informació. Tot això requeria una estandardització del tipus de pagament, i això només ho podia aconseguir Anglaterra, que era el país líder, aquest va aconseguir assentar les bases de les regles dels medis de pagaments.
Així va néixer les bases del patró or. Aquest era un sistema monetari de tipus de canvi fixes. Per la seva difusió va jugar un paper molt important el fet de que Anglaterra tenia moltes manufactures ( de maquinaria) i amb això va imposar als seus compradors la necessitat de pagar en or o divises on els seus bancs haguessin establert un sistema de canvi fixa respecta l’or.
El patró or tenia les següents condicions:
- tenir accés a mines d’or pròpies o de colònies
- ser molt competitius
El número de països que tenen patró or és una mica limitat ja que es difícil que un país sigui posseïdor d’or.
Regles per entrar a formar part del patró or
- el banc central i el govern a d’establir tipus de canvi fixes
- lliure circulació d’or entre països
- lliure convertibilitat
Els països que van aconseguir establir el patró or, eren sobretot països que comercialitzaven amb Anglaterra o les seves colònies. En canvi, els que no ho aconseguien, com per exemple Espanya, per el simple motiu de que eren menys competitius, utilitzaven el patró plata.
En època expansiva tant el patró or como el patró plata son rentables. El patró or assegura als països més industrialitzats unes pautes que asseguren l’equilibri interior i exterior:
- l’estabilitat de peus
- estabilitat de canvis
En època de crisis, no és molt convenient tenir patró or. Té uns problemes característics que son exactament els mateixos que té en èpoques de crisis la nostra moneda actual, l’ Euro. Ja que quan hi ha crisis augmenta el dèficit pressupostari, disminueix el consum, i el banc central manipula el tipus d’interès.
En l¡època preindustrial dominava la moneda real, però amb la implantació del patró or, augmenta la circulació del diner fiduciari. Aquest sistema té riscos de poder provocar desequilibris, però els economistes de l’època estaven segurs de que en cas de desequilibri el sistema s’equilibraria automàticament, com per exemple, Newton que deia que el mercat de manera mecànica solucionaria els desajustos. Alguns dels desajustos que podrien aparèixer amb el patró or eren:
1) Exemple: Anglaterra, té una gran quantitat d’exportacions ( saldo de la balança comercial positiu) això provoca l’augment de les entrades d’or, amb tot es produeix un augment de l’oferta monetària (diner bancari), i com a conseqüència augmenten els preus. Això de l’augment de preus es un dels desajustos que es poden produir, per solucionar aquest els economistes del segle XVIII / XIX diuen: el sistema de manera automàtica reacciona, els empresaris com augmenten els costos de fabricació deixen de gastar i així disminueix l’ inversió, amb això passen tres coses: deixem de produir, deixem de demanar crèdits, despedim o deixem de contractar a gent. Amb la disminució de la inversió, disminueix també la producció, reduint -se així els preus. Seguidament d’això, augmenten les exportacions a llarg termini, però a curt termini redueix la circulació de l’oferta monetària, és redueix també l’ús d’or.
2) Exemple: un país pobra, dependent, menys competitiu i menys desenvolupament: té una gran quantitat d’importacions, hi ha gran quantitats de sortides d’or, això provoca endeutament, amb això disminueix l’oferta monetària, hi ha, llavors, menys or i menys bitllets; per tant disminueixen els preus. Els liberals anglesos, com per exemple David Hume, diuen que els empresaris disminueixen les inversions, i disminueixen els preus de les empreses, amb això augmenten les exportacions a llarg termini; i augmenta la competitivitat a curt termini. Però en aquest cas, l’augment de les exportacions es major que en el cas anterior.
El problema d’aquestes regles de joc, es que això funciona mentre hi ha un país líder que sigui el més competidor, i també només funciona mentre no hi ha proteccionisme. Per tan, no és útil aquest sistema, quan Alemanya i EEUU augmenten la seva potencia i la seva competitivitat. La solució a aquest problema és:
- tipus de interès interbancari ( gran mètode de ajust). El Banc Central en aquest cas, augmenta o disminueix el tipus de interès amb el qual prestava diners als banc comercial, i aquests fan el mateix amb el tipus d’interès als particulars.
Però els tipus de canvi tenen un gran error, i aquest és suposar que els preus podrien pujar i baixar ( és a dir, la flexibilitat de preus). La tendència del preus en molts països es sistemàticament a la baixa. Per tant, no afectava als beneficis empresarials com suposava el patró or, per això molt poques empreses van tancar en aquesta època, el que si que va ocorre es l’augment del paro.
La fi del patró or
La desaparició del patró or, es va iniciar amb pèrdua de comerç de Gran Bretanya. L’abandonament del patró or, va ocasionar uns grans impactes, ja que la política exterior europea depenia molt de la supremacia financera de Gran Bretanya.
Com a diferència, els països que tenien el patró plata, tenien un clar avantatge:
- en el segle XIX augmenta la quantitat de plata, disminueix el seu valor més ràpidament en els mercats mundials. Com els països pobres tenien moltes reserves, podrien tenir un augment de l’oferta monetària més elevat que en els països on hi ha patró or.
França era el país pioner en el patró plata, i en el seu Banc Central s’estableixen les regles de canvi.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La Primera Guerra mundial ( juliol de 1914 – novembre 1919) marca el gran trencament entre el segle XIX i el segle XX.
- Per què es va produir la Guerra?
1) formació de nacionalitats en el segle XIX ( Nació Alemanya i Nació Italiana). Amb això comprovem que Europa no anava tant bé com es creia.
2) França perd la guerra Franco – Prussiana
Des de 1885 fins a 1890 es va iniciar un moviment de aliances a Europa. Això va iniciar la aparició de dos grans blocs:
- La “Triple Alianza” formada per Alemanya, Àustria i Itàlia.
- La “Triple Entente” formada per França, Anglaterra i Rússia
La Guerra va esclatar quan es produeix l’ assassinat del príncep hereu del Imperi Àustria – Hongria en mans d’un terrorista nacionalista serbi .
En 1917 – 1918 a Rússia es produeixen grans olejades de protesta per part de la societat en contra de la Guerra, sobretot, per les males condicions del militar, i per la misèria que és produïda principalment per estar dintre d’aquest gran conflicte vèlic. Per aquest motiu, amb l’entrada al poder del parit socialista, Rússia es retira de la guerra. Per sortir d’aquesta, va firmar el Tractat de Brest-Litovsk a 1918.
La gran pau, que tanta gent desitjava va arribar amb:
- els 14 punts de Wilson: on es planteja a Europa que la gran manera d’avançar i de créixer és la cooperació entre els països, i abandonar les idees individualistes.
- “Armisticio” a l’any 1918 i la “Conferencia de París” un any més tard.
Les conseqüències de la guerra
-Demogràfiques
-Stock de capital
-desequilibris financers
-producció industrial
- problemes estructurals
- problemes socials
- problemes territorials i humiliacions nacionals
Conclusions
Es extraordinàriament impressionant, de quina manera estudiant historia et dones compte de que els humans som els únics animals que entrebanquem dues vegades sobre a mateixa pedra. Perquè al llarg del temps sempre repetim els mateixos grans errors, com per exemple començar una guerra. Perquè això no va acabar en la Primera Guerra Mundial, sinó que hi va haver una Segona i que a més, actualment, hi ha guerres en joc en els nostres mons.
M’agradaria saber que necessitem per els humans per recordar quins son els errors que hem fet al llarg de la historia i no oblidar-los mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario